Puigmal, l'estrena de la temporada d'esquí

Després de comprovar directament el cap de setmana passat, la gran quantitat de neu que hi havia a la muntanya, volia acabar-ho de veure fent la primera esquiada de la temporada.

El cim escollit, el Puigmal pel vessant nord, una clàssica que té una mica de tot, fins i tot comoditat d'accés.

De bon matí les boires ens amagaven l'objectiu (a sobre), entre uns i altres anàvem comentant la possibilitat que els del temps l'endevinéssin quan van pronosticar mal temps pel Pirineu al matí d'avui. Però afortunadament ha estat poca cosa, i ben aviat s'ha obert el dia (a sota).

Perquè de neu n'hi ha, n'hi ha molta i prou bona. Sobretot pensant en el temps en que estem. A la part superior era excepcional, com si esquiessis per pista, més avall només bona.

De fet, el lloc és tan atractiu i les condicions tan bones, que érem força esquiadors i, fins i tot, hem coincidit més d'un bloguer (a sota) A veure si els coneixeu.

Dalt de tot, ja feia un dia fantàstic. A més, el braç no se m'ha ressentit gens de l'esforç i he pogut gaudir molt de l'esquiada, tan a la pujada com a la baixada.

Al cim hi hem fet una estada curta, bufava un aire força gèlid que convidava a no allargar-hi massa l'estada. Així que hem fet quatre fotos, hem buscat entre les boires llunyanes el país d'en Serrallonga i ens n'hem anat avall.

Veient com estaven les creus del cim (a sobre), podríeu endevinar quina és la direcció del vent dominant ? No és massa difícil, fins i tot ho sabria el Tomàs Molina....

De la baixada no he fet cap foto, amb la neu que hi havia qualsevol es parava a treure la càmera ! Però si que deixo el mapa de la ruta, encara que sigui arxiconeguda.