Pica Cerví de Durro, vall de Boí.

El dissabte a la tarda, amb la Clara, vam marxar tot cofois cap a la vall de Boí per fer alguna cosa amb esquís des de l'estació de Boí-Taüll. Cap dels dos hi havia estat mai (a l'estació, clar), i semblava bona idea perquè continua tancada.

Just arribar-hi, trobem un rètol anticonstitucional (a sobre) i la barrera de l'aparcament tancada, així que girem cua, baixem uns metres i parem a la cuneta a passar la nit (a sota). Una mica vam seguir al peu de la lletra allò de que per ser part de la solució, has de ser part del problema !

Finalment ens decidim per la pica Cerví de Durro (2.652 m) i, havent esmorzat, tirem pistes amunt. Aquest és un cim ben bonic (a sota), força còmode i amb una aresta final molt interessant. Ens sembla un bon primer contacte amb la zona.

A més, fa un dia magnífic amb inversió tèrmica. Com més amunt, més bo.

Quan arribem a l'aresta, però, la cosa es comença a complicar. Ens rep un vent molt fort que ens desequilibra i ens obliga a posar ganivetes (a sobre, amb el cap de Caspes Roies al darrera). Seguim pujant, però no sense problemes. De tant en tant el vent ens obliga a apalancar-nos ben fort amb els bastos per no caure daltabaix.

Sort que la temperatura no és molt baixa, que si no hauríem quedat garratibats de fred amb poca estona ! Només cal veure les imatges per donar-nos-en compte:

Un cop a dalt, però, la vista val la pena. I com si el vent respectés la decisió de continuar malgrat la seva força, dóna una treva i dalt de tot hi regna la tranquilitat.

Davant nostre (a sobre) tenim el Corronco de Durro i el Turbó, al fons. Cap a ponent el massís de la Maladeta, el coll de Geleda i Barruera (a sota).

I una magnífica baixada fins el cotxe, clar !