La serra d'Encija, al nord dels Rasos de Peguera, és un cim còmode i clàssic del Prepirineu berguedà, amb diversos itineraris per tots els seus vessants. Però el diumenge hi vaig voler pujar per una de les canals més desconegudes que puja pel bell mig de l'embut central.
Tot i el fred intens del matí (a sobre, una boixerola gebrada), el dia va ser fantàstic i vaig gaudir de molt a prop de la Roca Gran del Ferrús (foto de sota), més de 300 m de conglomerat amb una escassa dotzena de vies obertes.
L'itinerari no té massa complicació i, tot i l'absència de camí o de senyals, és força evident de trobar pel mig de la petita muralla rocosa que tenim a la dreta de la paret gran. Tan sols algun pas aïllat de IIIº en roca dubtosa i amb una mica de pati.Des de dalt el cim, la mica de neu caiguda i la gebrada del matí, donava un aire molt hivernal a tota la carena de la muntanya (foto de dalt). El Pedraforca i la seva paret sud (foto de sota), té un aspecte curiós vista des d'aquest cim, conegut també com a Gallina Pelada.
Abans de tirar avall en direcció als Rasos de Peguera on havia deixat el cotxe, em despedeixo d'aquests dies de temps irregular amb una darrera ullada al cim (foto de sobre) i un record a la sortida del sol del matí (a sota).
4 comentaris:
Com quedem per dissabte?
Quedem com amics,....
Ja no reps els meus missatges ? Ens truquem al vespre.
Hola Gatsaule. Aquesta via, com la veus per fer-la a l'hivern amb neu?.
Fins aviat!!
Al ser cara sud i poc profunda, és difícil trobar-hi bones condicions. En canvi la canal que està entre aquesta i la pròpia paret és molt millor per fer-la a l'hivern, però cal que nevi bastant.
Publica un comentari a l'entrada