Arqueologia transmediterrània

En aquesta època de l'any, des de molts punts de la costa catalana es pot observar com el sol es pon damunt del mar. Un privilegi que normalment està reservat per a les costes atlàntiques. A les costes del Garraf durant els mesos de desembre i gener, es produeix l'efecte que tan la posta de sol (foto superior) com la seva sortida es fan sempre sobre l'aigua.

Aprofitant aquest fet, a més del bon temps i la poca neu, valia la pena acostar-se fins a aquest país per escalar una estona. A més, intentar fer una de les primeres repeticions de la via arqueologia transmediterrània ja era la cirereta que arrodonia el pastís.

Veient la ressenya, semblava una via molt atractiva, 10 llargs de corda, relativament poc equipada però protegible, llargs flanquejos sobre del mar,..., un regal dels déus. I realment no ens ha decebut. A la foto de sobre veiem al Mohawk iniciant la via i a la foto de sota, ell mateix a la cinquena tirada, que comença amb una magnífica desgrimpada (V). Sobretot pel que va segon,....

A la foto superior ja està arribant al primer pont de roca, poc abans de la reunió, i a la foto inferior, està a la darrera tirada de la via, quan empalma amb la casas-chani per sortir cap amunt.

Finalment, tres llargs de molt bona roca et deixen a la part superior de la Falconera, on deixem de gaudir del plany de les onades i la sentor marina, per submergir-nos en el caos de carreteres, cotxes, autopistes i pedreres de l'altra banda (a sota, la sortida de la via).