El pic de la Mina, pujant des del coll de Pimorent, és la pròpia definició d'ascensió senzilla d'esquí de muntanya. Els primers dos terços es poden pujar per la carena o per les pistes d'esquí de Porté, i la pala final és una ascensió curta i senzilla sense cap de mena de risc d'allau.
Tot i ser una pujada senzilla, el desnivell és d'uns 700 m i la vista des del cim és ben maca. També és un lloc on anar quan les condicions de la muntanya o les pròpies no et deixen gaire lloc per a intentar res més.
En aquest cas disposava de poca estona i em venia molt de gust de fer una pujada ràpida per gaudir de la posta de sol des del cim (dalt, el sol és a punt d'amagar-se darrerael pic Negre d'Envalira). A l'hivern, com a la tardor, a la tarda la llum té un tò especial, càlid, i les muntanyes destaquen més del compte. Tot prèn un aire melangiós molt oportú pel meu estat d'ànim.
Tot i ser una pujada senzilla, el desnivell és d'uns 700 m i la vista des del cim és ben maca. També és un lloc on anar quan les condicions de la muntanya o les pròpies no et deixen gaire lloc per a intentar res més.
En aquest cas disposava de poca estona i em venia molt de gust de fer una pujada ràpida per gaudir de la posta de sol des del cim (dalt, el sol és a punt d'amagar-se darrerael pic Negre d'Envalira). A l'hivern, com a la tardor, a la tarda la llum té un tò especial, càlid, i les muntanyes destaquen més del compte. Tot prèn un aire melangiós molt oportú pel meu estat d'ànim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada