Aquesta via es pot dir que és una via a la moda, o que es va posar molt de moda aquesta darrera temporada. Quan amb el Pep i el Moi hi vam anar, el mateix dia vam coincidir 6 o 7 cordades a la via, i això que alguna va decidir a darrera hora anar a fer-ne alguna altra...
La via és molt bona, afortunadament equipada que no cal portar gran cosa més que cintes, i una roca molt compacte. A sota deixo la ressenya dels Visas, una ressenya que pot sorprendre si no saps que tot el què passa de V+ es pot fer en artificial.
L'aproximació és més o menys la mateixa que per a la resta de vies, o bé pujar pel camí del torrent i flanquejar a la dreta, o anar a buscar el camí que ressegueix el peu de la paret des de la carretera per la dreta. Al peu de via hi ha les inicials: AR.
Com que avui som tres, i el Pep dimiteix d'anar de primer, ens dividim la via amb el Moi, ell farà els 3 primers i jo els altres 3. Així que comença ell per unes plaques molt agradable però que es van redreçant i acaben al dur mur final, abans de la reunió.
El segon llarg és molt bo. Primer marxa a la dreta, després supera un desplom i finalment arriba a la reunió per un bonic díedre
La tercera puja de dret cap amunt, seguint algunes plaques i algun petit diedre. L'arribada a la reunió és en diagonal a l'esquerra.
Aquí canviem i a partir d'ara passo al davant. En realitat prefereixo fer-ho a l'inversa i començar primer, però en el fons, tot m'està prou bé.
El quart llarg comença molt fi, i després continua molt vertical en una meravellosa combinació de passos en lliure i bastants A0's. Meravellosa per aquells a qui això els hi agradi, clar! Abans d'arribar a la reunió la paret tomba una mica i travessem una franja de roca no tan bona.
La cinquena s'assembla una mica a la quarta, només que ja comença amb un desplom que fem en artificial. Personalment és la que vaig trobar més dura de la via, sobretot al tram en lliure que arriba després.
Al final, abans de la reunió, passem una bonica placa que ens reconcilia amb la tirada.
Finalment sortim de la paret amb un bonic flanqueig, més aeri que difícil, i que ens porta fins a la carena.
