Aquest dissabte hem tornat a escalar amb el José Manuel, i hem tornat a Canalda. Aquest cop ens hem decidit per la curta i teòricament senzilla via Dinastia, a l'extrem oest de la paret. A sobre he posat la ressenya dels Kutres, tot i que al blog de l'Edunz també hi trobem una altra bona descripció de la via.
La veritat és que les ressenyes (qualsevol) no fan gaire justícia a la via, nosaltres l'hem trobat força dura i amb passos prou malparits que no sempre tenen la roca que ens agradaria. Normalment els passos durs estan protegits, però sempre des d'un tros avall i, en algun cas, amb claus dubtosos. Però ja se sap que, a qui no li agradi l'aventura amb risc, millor que no escali a Canalda!
El començament de la via és força evident, amb quatre o cinc espits lluents que t'ajuden a passar un desplom (a sota), després d'una placa desequipada amb roca dubtosa on les preses es trenquen (en puc donar fe!).
La veritat és que les ressenyes (qualsevol) no fan gaire justícia a la via, nosaltres l'hem trobat força dura i amb passos prou malparits que no sempre tenen la roca que ens agradaria. Normalment els passos durs estan protegits, però sempre des d'un tros avall i, en algun cas, amb claus dubtosos. Però ja se sap que, a qui no li agradi l'aventura amb risc, millor que no escali a Canalda!
El començament de la via és força evident, amb quatre o cinc espits lluents que t'ajuden a passar un desplom (a sota), després d'una placa desequipada amb roca dubtosa on les preses es trenquen (en puc donar fe!).
El més divertit del llarg, a part de la sortida de l'artificial, és el penúltim desplom que trobem abans d'arribar a la reunió. Un desplom on cal encongir-se a dins del forat i intentar d'anar a la dreta sense gaires preses...., i una bona suada!
El segon llarg comença de forma similar, amb uns passos d'artificial i sortida entretinguda. Després un trajecte en forma d'arc farcit de desploms, on no perdrem gaire temps amb les assegurances, primer més aviat cap a l'esquerra i després clarament cap a la dreta a buscar un parell d'espits.
Un tram on cal tenir les idees clares....
El company té un petit entrebanc i baixa a donar-me l'alternativa..... Mentre el despenjo m'adono que el llarg realment desploma!!
Mentre pujo, al·lucino de la sang freda que ha tingut. Arribo als espits i m'ho miro. Potser es pot arribar al clau escalant, amb un flanqueig a la dreta, però veient l'estat de la roca trio l'altra opció. Estirant-me molt damunt de l'estrep puc xapar el clau, que em permet d'arribar a la reunió per un diedre força podrit (a sota, a la foto que em va fer l'Edunz).
El quart comença amb el típic desplom d'Ae, per anar marxant en diagonal a l'esquerra fins arribar a un tram de roca molt trencada amb dos claus. d'aquí cal sortir-ne clarament per la dreta, buscant la millor roca, per uns desploms on no hi ha res ni cal que intentem posar-n'hi!
Aquest tram final del llarg em va fer patir. Intentava no pensar gaire en una possible caiguda sobre aquests claus mig sortits clavats en un tram terrós de la paret....
Per rematar la via, al cinquè llarg hi ha un dels passos obligats més difícils de la via. Després de dos passos d'Ae, cal sortir en lliure a buscar el segon espit, però almenys aquí el material permet de provar-ho amb seguretat!
Després del segon espit ja només queda una fàcil arribada cap a la cinquena reunió.
Estem acalorats i assedegats, hem enganxat un dia tòrrid, encara que sigui 5 de gener. Tot i que em sembla que encara que hagués estat glaçant hauríem arribar igual de suats! Són aspres aquestes vies canalderes!!
Després d'un flangueig cap a l'esquerra, enllacem dos rappels de 55 i 35 m i ben aviat som a baix.
2 comentaris:
Quan et mires la ressenya penses que la via no ha de ser complicada, però veig que la realitat és molt diferent; no he escalat encara mai a Canalda i amb escrits com el teu potser tardaré...jajaja es nota que vau suar i disfrutar
Enhorabona Joan, surts poc però quan ho fas t'hi poses!!
Jaume, ja saps que si mai tens ganes d'anar a Canalda, en podem parlar. Que hi ha alguna via on m'aniria bé de tenir algú com tu que passes al davant.... I la roca és molt millor que la de Sant Llorenç!!
Publica un comentari a l'entrada