Dilluns a la tarda no feia molt bon temps, però no ja no teníem marge per tornar a anular l'escalada a aquesta nova via de la factoria Masó a Sant Llorenç del Munt. El Jaume insistia molt per anar-hi, suposo que pel fet d'haver conegut personalment al Ricard Mampel i perquè volia fer-hi la primera repetició.
Així que, acompanyats per la Maria (una jove promesa de l'escalada), vam anar-la a provar en una tarda grisa i en la que bufava un aire més aviat fresc.
El Jaume va reservar-se el primer llarg, com sempre. Amb ell no hi ha mai problemes per veure qui comença, i a mi m'és ben igual. Ben aviat vam poder comprovar que potser si que no s'havia escalat gaire, la via. De cada 5 preses que provava n'hi havia una que no queia...
Per sort, el primer llarg està cosit de parabolts i no passes gaire por. Quan es redreça, tots vam pujar de forma elegant en A0 a vista, i cap problema.
El Jaume va reservar-se el primer llarg, com sempre. Amb ell no hi ha mai problemes per veure qui comença, i a mi m'és ben igual. Ben aviat vam poder comprovar que potser si que no s'havia escalat gaire, la via. De cada 5 preses que provava n'hi havia una que no queia...
Per sort, el primer llarg està cosit de parabolts i no passes gaire por. Quan es redreça, tots vam pujar de forma elegant en A0 a vista, i cap problema.
El segon llarg no té res a veure amb el primer: roca molt més sòlida i només un parabolt i un pont de roca dins de la xemeneia, però tampoc vaig trobar a faltar més material, la dificultat és baixa, i la roca encara millora més a mesura que puges.
En el "potet-registre" de dins de la xemeneia vam comprovar que érem els segons que passàvem per aquí, i ja només tocava gaudir de la curta i excel·lent xemeneia de sortida!
Una via nova, però amb regust de clàssica on vam passar-hi una bona estona. Segurament quedarà com a via per col·leccionistes, tot i la curta aproximació, però suposo que ja ho van preveure i per això el pot-registre és tan remenut....
Això de Sant Llorenç, cau a trossets, no? un col.lega geòleg de Berga m'ho va dir je je je. Bromes apart, enhorabona. No pares entre setmana, i això que no han canviat l'horari. Jo quan canviin l'horari menys dilluns i el dijous un pel més tard (3h45m a Montserrat)podré escalar la resta, així que si pots, m'ho dius.
ResponEliminaEp Joan! veig que et va agradar la via! ja en tinc dues més a la llista per la Paret W del cap de mort, ja quedarem.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEiiiii Jaume, si no quedeu dilluns m'apunto
ResponEliminaGatsaule, un dia que et vingui bé penja un fotografia d'un pot-registre, que em faria gràcia veure'l.
ResponEliminaMingo, aquest col·lega teu te tota la raó..., però diuen que no hi ha roca dolenta sinó escaladors covards! A l'hora que dius, a mi em va molt bé, t'aviso a veure si podem quedar!
ResponEliminaJaume, només cal trobar el dia, ja ho saps!
Xiruquero, m'ho apunto. Però en aquest era un simple rodet buit de diapositives...