
L'equipament és molt bò i l'indret, tot i ser una mica surrealista, és molt agradable. De la dificultat de les vies no en tinc ni la més remota idea, però les que hem fet avui es troben a la frontera entre el cinquè i el sisè, amb més abundància de cincs que de sisos. Tot i que n'hem vist alguna que tira cap amunt i que si no es troba dins el set poc se'n deu faltar.
Però això ja són històries de la galàxia i nosaltres no hi arribem.
Trobar una zona d'aquestes i que, a més la majoria de les vies es puguin realitzar sense ser un mutant, és una sorpresa molt agradable. I més a la Cerdanya, on l'escassetat d'escoles és flagrant. Prometo investigar i ben aviat ampliar la informació.
A la foto de sota es pot apreciar que, tot i tractar-se de roca calcària (sembla que del Devonià mitjà, dipositades fa uns 380 milions d'anys), és vertical i fissurada com si fos granit.

Doncs ja aniràs explicant si es que no es un secret inalienable...
ResponEliminaIgualment no crec que hi vagi gaire. A la meva butxaca li sap greu pagar el tunel i a Berga hi ha molta via a probar!!!
Sant Julià o el Roc de l'Alou no es pas tant dur, no?
Records
No, més que res m'agradaria parlar amb l'equipador per saber el nom del roc, de les vies i la graduació que proposa. No m'agraden els llocs secrets, penso que cal divulgar-los sobretot en indrets con la Cerdanya on no hi ha gaire res. A més, sembla ideal per tardes d'estiu.
ResponEliminaRecorda una mica Sant Julià però amb millor roca. Hi ha unes fissures increïbles.
Has anat mai a Sant Julià ? No tardis molt que hi toca el sol de ple tot el dia !! El Roc de l'Alou és més ombrejat.
Missió acomplerta! (el tema de Sant Julia.
ResponEliminaCheck my blog