29 de des. 2007

Recaiguda a l'aresta Ribas

Costa trobar gent per anar a escalar el dia de sant Esteve, però tant la Lu com jo teníem el dia lliure i el volíem aprofitar, tot i fer un temps gris i fred. Segurament el destí ja ens estava advertint que anar a escalar, i anar a l'aresta Ribas del Pollegó Oest de la Vinya Nova (a sobre), no era la millor opció. A peu de via ella es trobava fatal, però el ganxo d'aquest atractiu esperó va poder més i ens hi vam embarcar.

Cal dir que vam veure dues possibilitats interessants en aquesta via, una és la d'empalmar llargs de corda, i l'altra, de baixar rapelant per l'esperó de manera que et pots estalviar la baixada pel darrera.

Així que vaig tirar jo al davant, a l'expectativa de si ella es trobaria bé per anar pujant o no. Vaig començar per l'entrada directa, que em va agafar una mica fred, i després ja vaig continuar fins a la R2. A sobre, la Lu abans de la reunió.

La següent tirada, que segueix un esperó molt ferm, la vaig respectar, però no hi vaig saber trobar el V (màxim IV+). La tercera va sortir d'enganxar la 4 i la 5, té un passet a la sortida de la reunió, i la resta és senzill. A sota veiem a la Lu arribant al cim de l'agulla, abans de la petita desgrimpada.

Des d'aquí ja veiem al davant la Roca Gris (a sobre), on he intentat dibuixar el recorregut aproximat de les vies Esparreguera i Tarantel·la.

El llarg següent és el més espectacular dels que vam fer, i tot ell té una roca de somni. Comença per l'esperó ben equipat amb parabolts (a sota), que va derivant cap a poc equipat i amb claus, fins a un desplom. Aquí em va costar trobar el pas perquè no sabia que calia flanquejar en horitzontal a la dreta, un pas espectacular sense cap assegurança a prop, fins que trobes un altre clau al final del pas, quan ja és més senzill i no ho esperes.

També em vaig saltar la R6 per pujar directament fins a la R7 (57 m).

El nostre cinquè llarg (el vuitè de la ressenya d'Onaclimb) és un mur supercompacte i molt ben equipat. El vaig atacar confiat, però en el pas de 6a la confiança em va jugar una mala passada i vaig caure avall, amb tanta mala sort que em vaig donar una estrebada amb el peu dolent que em va provocar un esguinç al lligament lateral extern. Suposo que les desgràcies no venen mai soles....

Tot i no trobar-se massa bé, la Lu va tirar amunt (a sobre), i es va treure el llarg amb elegància, i també va empalmar-lo amb el següent.

Jo confiava en el repòs, però pujant de segon i fent molts A0's ja vaig veure que no em podia refiar del peu. Així que em vaig despedir del darrer tram que ens quedava (a sota), i vam tirar avall.

El que ens va sorprendre, perquè no ho sabíem, era que des del que és la R9 de la ressenya es podia arribar a baix en 3 rapels. Pel qui hi estigui interessat, el primer es fa de la R9 a la R6, on hi ha un parabolt amb anella. El segon fins a la R4, i el tercer de la R4 al terra per una canal lateral (cara sud, a sota).

Tot i el mal que em va fer el peu, no crec que sigui massa greu. Podríem donar la via per convalidada, però hi tornarem encara que només sigui per tornar-la a disfrutar !

15 comentaris:

Willy ha dit...

Ostres quina mala pata això de la caiguda! ja se sap que un patinasso el pot tenir qualsevol, llèstima que hagi estat sobre el mateix peu.
ara toca fer bondat per poder-hi tornar, que la via fa molt bona pinta i ja quasi la tenieu (quan torneu serà bufar i fer ampolles).
fins aviat i a recuperer-se.

lux ha dit...

bonnes!!

em va saber molt greu!!
perque ja se't veia totalment recuperat!!
espero que sigui molt rapid!!

Potser si que haguessim hagut de renunciar...
però costa quan tens una bona via davant i un bon company per compartir-la!

De fet, encara vaig anar a escalar el dia seguent abans de caure definitivament sota l'ombra del gripasssuuu...

una abraçada i a cuidar-se molt!

QUIMI ha dit...

Vaya tela Joan...bueno,segur que et recuperes aviat.Almeing vas poder saborejar quasi tota la via i descubrir un descens mes rapid,per als qui portin dues cordes esclar...

Llorenç ha dit...

ostres!!!! ja ens habia arribat la noticia però no pensavem que seria tant greu!

Be, a cuidar-se! i fer bondat durant una temporadeta!

Bon any i no et preocupis per començar-lo amb "mal peu" que segur que seguiràs fent moltes coses l'any que be!!!je je je!!!

Raquel ha dit...

Ei Gatsaule!
Ostres, una altra vegada el peu... però pensa en positiu, sort que vas caure allí i no en el llarg del desplom on no hi ha cap assegurança fins finalitzat el flanqueig... hagués estat molt pitjor!!

Si hagués sabut que es podia rapelar amb 3 ràpels els dia que la vaig fer... bufa, segur que no hagués anat a buscar el camí del descens, que la canal te la seva tela!!

Cuida't!

Gatsaule ha dit...

Gràcies a tots pels ànims, espero que no acabeu pensant que sóc un "Pupes"... Tan sols una mica massa impacient !

Però crec que en una setmaneta ja estaré a punt de tornar a donar guerra. O deu dies.....

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Renoi Joan! espero que no sigui res, millorat! Bon any i millors escalades amb bon peu.

Miquel Sabadell ha dit...

Gatsaule! deixarem que et recuperis i ens trobem quan estiguis bé!, no ens passem amb els turrons! jeje! i bon any!

Anònim ha dit...

Joan, segueix el meu consell. Apunta't a les legions romanes que no és tan perillós......

Una abraçada des de Sabadell.
Lluís

flx ha dit...

Glups...quina "mala pata"
espero que tots aquests entrebancs es diluexin de seguida i el 2008 s'ompli de parets i bones escalades.
Per cert...la via es molt guapa i val la pena, nosaltres vem passar força fred. El descens, tot i que no es ràpid, el vem fer per bon camí, (no vem baixar per cap canal), tret del primer troç fins al coll més o menys que era una mica menys definit.
Per rapelar la vía, en un dia d'aquets que està plena de cordades, que ja pasa, no ho veig molt bé.

cuida't que el volem recuperat molt aviat.

salu2
flx

Gatsaule ha dit...

Bé, almenys aquest cop la cosa ha estat suau, però sap greu per les vacances perdudes !

Em sembla que en això de les lesions passa una mica com amb les multes, que passes anys sense cap i de cop te'n cauen dues o tres de seguides !

PGB ha dit...

Bon any nou Joan! Llàstima de la recaiguda... però ja diuen que "la mala hierba nunca muere". Ens haurem de conformar veiente trepar molts anys més... ;)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Home Gatsaule, una mica impacient sí que ho ets, eh?
Això de fotre "un saque"(com es deia en altres temps), quan encara...
Mira que de gran totes aquestes coses surten, eh?
Bé,perdona la rondinada de vell i posa't bé del tot.
Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

ostres Joan, quina mala sort!

A veure si aquest any que entra et porta una mica més de sort i pots fer tot el que et proposis.

Apa, una abraçada i a recuperar-se.

Claudia

Gatsaule ha dit...

Sembla que la cosa del peu es comença a normalitzar, imagino que el repòs per l'esguinç ha anat bé per millorar els efectes de la contusió...

Molt agraït pels ànims, de debò, m'han ajudat un munt a suportar la buidor d'aquests dies de festa sense muntanya!