28 de maig 2014

Tardes a Malanyeu: Tarannà domèstic i via dels Culés

Aquesta primavera, he continuat fent escapades de tarda a Malanyeu amb el Pep, a veure aquesta munió de vies noves que s'hi han obert. Vies majoritàriament força senzilles, però que permeten gaudir d'una bona estona damunt de la roca sense patir. 

La Tarannà domèstic és una via del Joan Rovira i l'Amadeu, de la que podem veure la ressenya del Joan Baraldés a sobre.
El millor de la via és el seu equipament i els dos llargs de dalt. Poc equipada i molt equipable i una roca prou bona amb passos divertits, sobretot al segon llarg.

A dalt nosaltres vam allargar el tercer fins a l'inici del rappel, passant pel vessant sud (un pas de IV), i així guanyar una mica de llargada i de temps. Tot i que és una via molt ràpida, i més bona del que aparenta el seu inici.
La via dels culés, en canvi, ens va agradar una mica més i, tot i que està força més equipada, els parabolts no agobien gens. A sobre deixo la ressenya del Joan Baraldés, aperturista de la via.

El primer llarg comença força bé i té algun pas divertit. Després hi ha un segon llarg que no val la pena de comentar gaire, únicament fa d'enllaç amb el tram final. Però per algun lloc s'ha de travessar el bosc....
Però el tram final és molt bo! Nosaltres vam enllaçar el tercer i el quart de la ressenya i surt un llarg molt interessant, molt recomanable. Molt bona roca, poca vegetació i més vertical del què aparenta. Així que surt una via força recomanable, que ens va fer passar una bona estona!

Per baixar vam anar a buscar els rapels de la via Aina, on val la pena baixar en dos de 30 i un darrer de 60, s'estalvien molts embolics amb les cordes i les mates.

25 de maig 2014

Retir espiritual a la paret de Mu, Sant Honorat

He estat unes setmanes molt enfeinat, tant que tot i que no he deixat de sortir (això és impossible!), he reduit activitat i he oblidat una mica el blog, així que haurem de posar-nos al corrent tirant enrere fins a Setmana Santa. 
Divendres Sant, vam anar amb el pep a Sant Honorat a pujar per una via que feia molt per aquelles dates, la Retir espiritual. Una via que trobem ben ressenyada al blog del Joan, a sota.
Pujar a Sant Honorat sempre és un plaer, així que en comptes d'anar directes al peu de via aprofitem per donar la volta al cim principal....

I és que l'aproximació és curta, i la via comença just damunt del camí, al torrent del costat de l'aresta Idíl·lica. Un primer llarg fàcil, però estrany, on retrobem la roca especial de la zona....
L'escalada no és molt difícil, en general, i quan apreta la via està ben equipada. El problema és quan no apreta i els parabolts estan tan lluny, amb aquesta roca! Però mica a mica li anem trobant el punt i un llarg rera un altre anem guanyant terreny.

Aquells dies de Setmana Santa feia força més calor que ara, així que vam agrair l'ombra del matí! 
El darrer llarg (a sobre, xemeneia cabrona) és amb diferència el més complex, tant per la dificultat com perquè la roca empitjora una mica. De fet, just després de la xemeneia se'm van arrencar les preses de les mans i vaig fer un petit vol sense conseqüències! 

Amb tants girs que fa la corda, a la reunió el Pep ni se'n va assabentar!

A sota, força més avall, veiem una cordada que comença la aresta Idíl·lica, ben proveïts amb un bon allarg que sempre fa l'escalada més segura!
Després, un mossec per gaudir del mar de conglomerat de Sant Honorat, i cap avall. Una via equipada, entretinguda i solitària, ben recomanable.

Tot i que la via són 6 llargs, el recorregut dóna tantes voltes que les tirades es poden enllaçar a la baixada i amb 3 rapels tornem a ser al torrent.